La meditació i el seu paper en la creació - Diari de Vilanova - especial ensenyament

En un món que viu d’etiquetes, es fa urgent tornar a l’essència d’un mateix; el seu món interior. La tendència a etiquetar fa que moltes persones acabin amagant rere les seves pors, creant màscares per afrontar la quotidianitat. Per això, avui en dia la meditació és un valor a l’alça, ja que permet establir una via paral·lela a la bogeria de la societat del consumisme i que cadascú trobi el seu racó secret per sentir-se en pau i recuperar la seva veritat. Per no tornar-se boig.

A les arts escèniques poc a poc també s’hi estan aplicant aquestes tècniques de relaxació, des del tai-chi al chi-kung, passant per la meditació transcendental, com explica David Lynch. El director de Twin Peaks és embaixador de la meditació transcendental i assegura que a través de la meditació aconsegueix connectar amb les idees i els personatges i sempre divulga un missatge molt clar: la meditació juga un paper fonamental en l’àmbit de la creació, sigui quina sigui la disciplina. Per construir alguna cosa identificativa, única i amb valor, cal que l’artista jugui el paper de creador d’una realitat paral·lela; no només d’imitador de la realitat.

Grans mestres com Peter Brook demostren la importància de crear un espai buit net de qualsevol esquema preconcebut, que es pot crear amb la meditació. Per això, treballa a partir de l’actor improvisador. Abans, un actor havia de definir-se com actor de teatre, de cine, de varietats... Ara aquest concepte queda obsolet, perquè es passa d’un projecte a un altre havent de dominar qualsevol estil o disciplina per enfrontar-se a la competència. Els professionals que s’estaquen en el seu sector estan obligats a innovar o morir. Per això cal formar-se a 360 graus. Una tasca complicada quan la formació pública i de qualitat és tan escassa. Per això, alguns professionals del sector s’uneixen per obrir escoles i centres de creació privats. Una formació de qualitat regala les eines que permeten que un artista es pugui enfrontar a qualsevol escenari de la manera més eficaç, flexible i creativa. Però sobretot, única. Això s’aconsegueix treballant a partir de la persona, escoltant-la, fomentant l’autoestima i que l’alumne comprengui quins són els seus potencials. No serveix de res tenir talent si no es sap comunicar.